ODA ALS GASOS
Oh company lleial,
oh ésser sorollós,
tot i ser banal
segueixes sent graciós.
Oh company hostil,
oh ésser vergonyós,
necessitats en tens mil:
plaer, descans, gràcies a vos.
No és benvolguda per tots
la teva insòlita trucada,
alguns et tanquen amb barrots,
d’altres, fora et deixen d’una bufetada.
alguns et tanquen amb barrots,
d’altres, fora et deixen d’una bufetada.
Si per olor dolços perfums
poguessis alliberar,
ja seria costum
poguessis alliberar,
ja seria costum
treballar menys i més cantar.
Àlex Redondo
1r Batxillerat (primer premi)
1r Batxillerat (primer premi)
UN T’ESTIMO
Allò que és un “no sé què”,
que ens ve d’un “no sé on”,
que ens fa sentir com “no sé qui”
i termina “no sé com”.
Allò que és un “no sé què”,
que ens ve d’un “no sé on”,
que ens fa sentir com “no sé qui”
i termina “no sé com”.
I jo, algú insignificant aquí,
ho he trobat gràcies a tu.
ho he trobat gràcies a tu.
Has sigut qui em toqui,
qui fa que tot sigui mutu.
I t’estimo sense raons,
sense condicions,
sense trampes
ni explicacions complicades.
I no sabria com no estimar-te,
em faltaria l’aire,
sense el teu somriure
sense condicions,
sense trampes
ni explicacions complicades.
I no sabria com no estimar-te,
em faltaria l’aire,
sense el teu somriure
sense allò que em fas sentir.
Marta Díaz
1r Batxillerat (segon premi)
Marta Díaz
1r Batxillerat (segon premi)