miércoles, 19 de octubre de 2016

Sortida pedagògica a la UPC



 

A batxillerat comença a ser de gran importància saber què estudiarem en el futur. Malgrat això, no tots ho tenim clar.

 

Per això, i amb l’objectiu d’informar-nos, el passat dimarts 4 d’octubre els alumnes de 1r de batxillerat vam fer una sortida pedagògica a la UPC.

Allí ens van explicar quines carreres es poden cursar a la UPC i a més vam participar en dos tallers: l’un sobre les aplicacions de la robòtica en la medicina i l’altre sobre les cuines interactives per a donar facilitats a les persones amb discapacitats físiques.

A molts de nosaltres ens va ser de gran utilitat aquesta sortida, i esperem que als futurs alumnes de 1r de batxillerat els sigui útil també.
Pol  Segarra

VISITA A LA UPC I PRIMERA REUNIÓ DEL PROJECTE ALIVE INSIDE




El passat dia 4 d’octubre, després d’una interessant visita a la UPC, els alumnes que participem al projecte Alive Inside vam ser convocats a la primera reunió oficial del nostre treball de recerca. Després de dinar, vam dirigir-nos a la Universitat Pompeu Fabra, on es troben algunes de les instal·lacions de la Fundació Maragall, i allà vam conèixer a tot l’equip que participarà juntament amb nosaltres en la investigació. Un cop acabada la reunió, i un cop fixats el procés que seguirà el nostre treball i els objectius de cadascú, vam tenir la sort de poder fer una volta per les instal·lacions i conèixer els interessants projectes en què participa la fundació.

Va ser un dia cansat, de molts viatges amunt i avall, però vam sortir encara més motivats per començar ja a investigar i tirar endavant el nostre treball!

MARIA MARROCO

viernes, 22 de abril de 2016

Premis XVI Jocs Florals 2016 de poesia en català de 1r de Batxillerat.




ODA ALS GASOS
Oh company lleial,
oh ésser sorollós, 
tot i ser banal
segueixes sent graciós.

Oh company hostil,
oh ésser vergonyós,
necessitats en tens mil:
plaer, descans, gràcies a vos.

No és benvolguda per tots
la teva insòlita trucada,
alguns et tanquen amb barrots,
d’altres, fora et deixen d’una bufetada.

Si per olor dolços perfums
poguessis alliberar,
ja seria costum
treballar menys i més cantar.

Àlex Redondo
1r Batxillerat (primer premi)



UN T’ESTIMO


Allò que és un “no sé què”,
que ens ve d’un “no sé on”,
que ens fa sentir com “no sé qui”
i termina “no sé com”.

I jo, algú insignificant aquí,
ho he trobat gràcies a tu.
Has sigut qui em toqui,
qui fa que tot sigui mutu.

I t’estimo sense raons,
sense condicions,
sense trampes
ni explicacions complicades.

I no sabria com no estimar-te,
em faltaria l’aire,
sense el teu somriure
sense allò que em fas sentir.


Marta Díaz
1r Batxillerat (segon premi)


Premis XVI Jocs Florals 2016 de prosa en castellà de 1r de Batxillerat.


EL MIEDO

El miedo empieza a corroerte el cuerpo y no hay nada que lo pare.  Va bajando de la cabeza a los pies y poco a poco te va paralizando todo el cuerpo: la mente, los brazos, los pies, menos el corazón que hace que vaya más rápido, como si quisiera salirse del pecho por temor a las consecuencias. 

Por miedo a hacer daño a alguien querido.  Por miedo a hacerse daño a uno mismo.  El miedo es más leal que cualquier persona.  Siempre que lo llames vendrá y en ocasiones no hace falta que lo llames, él está allí, acechando.  Después de todos estos años junto a él se ha convertido en el más fiel compañero.  Y tienes miedo, pero miedo a perder el miedo porque sin miedo no hay vida.

Tras esta conclusión dio un paso seguido de otro paso, y así consiguió dar diez pasos más antes de pararse.  Se giró y le miró a los ojos.  Esos ojos verdes, esos ojos que la habían seducido para emprender un viaje que parecía no tener fin.  Pero lo tuvo. Y el causante fue el miedo.  El viaje había acabado pero el miedo, como no, seguía estando a su lado: fiel, constante, insaciable.  Ahora, sólo le quedaba a ella serle fiel.

                                                                 Teresa Vallellano

                                                   1º Bachillerato (primer premio)

A TI

Llegaste.  Así, de repente.  Tan espontáneamente.  Como aquél que se va a pasear pero tú al revés, siempre al revés.  Y ahora te has ido, lo desmontaste todo y te has ido, y aquí estoy, esperándote, anhelando que vuelvas.

Te juro que te echo de menos, como no he echado de menos nunca.  Te busco en la playa.  En tu playa.  Te busco hasta en el café, en el otro lado de la cama y en tu camiseta, la que dejaste aquí.  ¿Por qué tenías que dejarla?  Ahora no puedo dormir sin ella.

El problema es que no yo duermes aquí, pero sigues viviendo en esta casa.  Tú y tu presencia.  Se han quedado tus maquinillas de afeitar en el lavabo, y tu canción favorita sigue sonando en el coche.  Se ha quedado la marca de tus botas al lado de la cama y la camarera del bar continúa preguntando por ti.

Quiero pensar que tú fuiste porque tu quisiste, porque tú lo necesitabas.  Pero sé que no es así.  Has dejado esta casa llena de cosas que nunca habrías quedado dejar.  Me has dejado a mí.  Pero lo peor de todo es que no sé cuándo vas a volver, no sé cómo dejar pasar las horas eternas, muertas, sin ti.

Y ahora te pido que vuelvas, que me devuelvas esas sonrisas que tanto me gustan, que me lleves otra vez a esa playa y que aparezcas abrazado a mi espalda.  Quiero que vuelvas a reírte de mis chistes absurdos y que deshagas el peinado.  Te quiero a ti.

                                                                    Sofía Ejarque

                                                      1º Bachillerato (segundo premio)

domingo, 21 de febrero de 2016

1r de Batxillerat a Valter 2000

Els alumnes de 1r de Batxillerat gaudeixen d’una activitat de neu a les estacions d’esquí de Vallter 2000 organitzada per la matèria de Educació Física.


Temperatura ideal, neu i només nosaltres a les pistes… és pot desitjar alguna cosa millor per gaudir d’un dia de classe a l’escola?